dissabte, 13 de maig de 2017

L'última entrada


Vaig a parlar en aquesta última entrada sobre les entrades que més m'han agradat, ja que conforme hem evolucionat durant el nostre curs de segon de batxiller també hem evolucionat la nostra literatura i soltesa a l'hora de parlar en valencià.
Aquesta és l'última entrada al nostre portafoli on hem publicat entrades que m'han agradat molt com és el cas de la diversitat lingüística, que així he descobert que el valencià està molt marginat.
Ara vaig a parlar de les entrades que més m'han agradat en aquests últims curs de batxiller:

El dia 27 d'octubre, ens en vam anar les classes de segon de batxillerat durant tot el matí a veure una obra de teatre en valencià en el Teatre Micalet.
L'obra que vam veure hi era : "Hamlet Canalla", esta dirigida per Manuel Molins, esta obra de teatre esta basada en l'obra literària de Shakespeare però adaptada als nostres temps. Esta formada per tan sols dos actors : Josep Manel Casany i Ximo Llevant.

Durant anava evolucionant l'obra???, en cada parada on els actors descansaven un poc, es canviaven i miraven el guió, en les pantalles que havien damunt de l'escenari es projectaven uns vídeos relacionats amb l'obra, com per exemple: en moltes obres a la dona se li tracta d'una forma molt grollera i discriminatòria on se li insulta. En l'escena on Hamlet esta parlant amb sa mare i la relació que té amb el tio d'èl, en diverses ocasions li arriba a cridar puta i li insulta cridant-la viciosa i adjectius despectius.



L'obra tractava de la mort del pare d'Hamlet, el qual se li apareix en un son dient-li que havia sigut assassinat pel seu germà, el qual estava ara amb sa mare, i li demanava venjança sobre la seua mort. Hamlet decidix fer-li cas i comença la seua venjança, tots li prenen per boig, sobretot el seu mare.
Al llarg de la trama ix la seua relació amb la seua nóvia Ofelia, la qual interpreta Josep, i el que enfada que esta ella amb Hamlet i amb la mare d'este. 

Cap al final de l'obra Hamlet va a casa d'un amic escriptor seu, i li demana que faça la seua biografia. Al final d'esta escena els dos es fonen en un bes molt apassionat, el qual a tots ens van deixar molt impactats, però era molt bonica eixa escena.


En conclusió, esta obra m'a agradat moltíssim ja que esta adaptada als nostres temps i és molt fàcil d'entendre i hi ha de tot un poc en
esta obra. Al meu parer esta obra és una de les millors que hi ha hagut en molt de temps ja que els espectadors entenem l'obra de Shakespeare i el que hi ha en ella.



Aquesta entrada m'ha agradat molt, ja que ens anàrem fora per a veure una obra de teatre i jo creia que això no m'agradaria, però la veritat es que m'han vaig quedar fascinada per com unes persones podíem interpretar tants personatges a la vegada, i l'ambient que hi havia a la sala era espectacular sense parlar dels actors i el seu tracte amb nosaltres.






" Si tens un fill, ensenya'l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua..."


Quan eres jove açò no t'ho prens tan ansereu, però para't a pensar. Els nostres pares busquen el millor per a nosaltres i no sempre estem d'acord amb ells. Sempre tenim quelcom que retraure o queixar-nos i moltes vegades fem actes de rebel.lia.
Des de sempre hem volgut ser lliure i estar al marge dels nostres pares, però els tenim al nostre costat quan els necessitem. D'una forma o una altra hem aconseguit aquesta llibertat per molt xicoteta que siga, encara que per alguna cosa és comença, no?
Ara som jóvens i no pensem molt en el que fem, però arribara un dia en què siguem pares iaixò ens canviara la forma de veure les coses, i començarem a entendre els nostres pares, i d'alguna forma acabarem fent el mateix que van fer ells, però nos en adonarem que encara que vulguem com no, els fills buscaran la seua llibertat, encara que siga a costa teua.



Aquesta entrada és unes de les que més m'ha agradat fer, ja que quan l'hi estava fent m'adonava compte de què els jóvens el que busquen és la llibertat, sense importar-nos res, ja que en ser jóvens no pensem les coses massa bé i després para el que passa. Aleshores el que volem és fer això que més ens agrada i inclús fer-ho sense que els nostres pares sàpien res.

BALLARINA NEGRA V.A. ESTELLÉS

Aquesta entrada ha sigut la més entretinguda que hi he fet, mai havia fet una altra així, però al final la vaig poder fer, però m'havia costat molt fer-la, ja que vaig tindre uns problemes tècnics, al final quan ja s'havia acabat vaig veure com quedava i la veritat és que m'ha agradat molt fer-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada