dilluns, 15 de maig de 2017

fi

Ja estem al final del curs aquest any un poquet abans que els altres però al final sempre és el mateix estrès. Realment ha estat un any curt però intens, pense que no he donat el màxim però això ja és costum així que prefereix pensar que coses puc fer per compensar en aquesta setmana d' exàmens que ens espera.

En aquesta ultima entrada el que se'ns demana és que sintetitzem el curs en les tres entrades que vegem més correctes, si fora per mi sols elegiria una, que va ser la del premi novel de bob dylan. Aquesta entrada va ser la que mes em va agradar de fer i tambe la que mes temps vaig dedicar:


Premi Nobel de Bob Dylan

El tema del que parlaré aquesta setmana és el meu acord o desacord amb el Premi Nobel atorgat a Bob Dylan, cantant i compositor nord-americà nascut el 24 de maig de 1941.
Jo, personalment, estic en desacord amb aquesta decisió. I ho estic per varies raons: En primer lloc, pense que es qüestionable, per  mateix, el fet que la decisió d’uns pocs determine un premi de tanta importància internacional; especialment si aquestes persones no tenen en compte les llengües,  les llengües menys parlades; ja que, la majoria de les vegades guardonen a les llengües més parlades, com el castellà, el anglès o el francès. Moltes vegades, tampoc valoren estrictament la qualitat de les obres sinó les ventes; i la literatura es un bé que hauria de valorar-se per les característiques individuals de cadascuna de les obres, especialment per la manera en que pot arribar a canviar els pensaments d’una societat que no reflexiona sobre els seus problemes, i no per l’economia de mercat.
En aquest cas en particular, pense que la obra de Bob Dylan és més mereixedora d’un premi Nobel de la pau que d’un de literatura; ja que no crec que les seues cançons tingan una literatura especialment elevada com a meréixer aquest tipus de reconeixement.


Per altre lloc com tinc que elegir altres dos que resumeixen el curs, com tristesa hem tingut suficient mijor elegir dos mes alegres com la entrada de inventar un final alternatiu, pense que van eixir bons resultats molts aquests ingemiosos y graciosos:


Els catalans pel món

...El sobirà, vestit de gala, em va fer seure al seu costat. Tenia una pantera als peus i un lloro
magnífic a l'espatlla dreta. Va picar de mans i començà el programa.
Després de sentir cantar gent de totes les contrades del país, sortiren dues-centes
ballarines, que es posaren a dansar d'una manera monorítmica. El ball va allargar-se hores i hores,sempre igual, sempre amb la mateixa cadència. Quan el tedi s'apoderà de mi, vaig dir a manera d'expansió, en català i alçant la veu:
-Mal per mal, m'agraden més les danses de Castellterçol...
El lloro dirigint-se a mi digué:
-A mi tampoc m' agrada molt preferiria una festa amb lloros.
Vaig cercar el lloro, que va explicar-me la seua història. Era un lloro amant de la gresca , i havia arribat fins un amic seu, lloro també, 
perquè havien vist aldarull format per aquesta zona.
Li vaig preguntar com que tenia aquesta habilitat per parlar el català i em va dir:
- Vaig passar la meua joventut a la universitat de Salamanca on vaig estudiar filologia catalana durant cinc anys. 
De sobte el sobirà es va adonar que no m' agradava la festa que van organitzar i un soldat de la cort em va apuntar amb el seu arma sense temps per defensar-me em va disparar sense pensar-ho dos vegades. 

Instants després jo sabia que havia mort, em trobava en una situació rara, nopodia comprendre on estava ni que passava. Vaig pensar "És açò el cel?" però vaig escoltar una veu des de lluny que deia "Arribes tard a l' escola deixa de fer el gandul" i en aquell moment ho vaig entendre tot.



Per ultim com sempre pense que es important si volem resumir el curs es necessari incluir una entrada mes seria que ens permita reflexionar:

Podries

Podries ser famós ric, en resum triomfar a la vida però per desgràcia t'ha tocat ser el que ets. Si segueixes llegint és que he encertat però això no és cap desgràcia ni és irremeiable. Sovint veiem gent d'èxit i diem que sort té aquest home, o aquesta dona però tu no saps el que ha hagut de treballar ni l'esforç que ha emprat per arribar on està. En la meua opinió abans de fer una meta absurda que no ens convinga hem de trobar la nostra vocació. Si saps que és el que realment t'agrada tan sols cal esforç i mes esforç. No cal fustrarse si no s'aconsegueix d'una vegada, sobretot si és una gran fitaper això el millor que pots fer és marcar-te petites metes i anar complint-poc a poc. Això sona molt bé però si per aconseguir el objectiu marcat no comences ja és temps perdut.
Vull terminar amb una frase de Confuci (filòsof xinés):
"Escull una feina que t'agradi i no hauràs de treballar la resta de la teua vida"


Com ja he dit abans pense que no ha sigut un curs per a res bo per a mi y que ara no puc fer molt però pense que també he fet coses que no estan mal del tot com per exemple la primera entrada de Bob Dylan.

Última pinzellada!

Bueno ha arribat l'hora de la despedida, passe el que passe, esta és la despedida del blog de 22C 2016-2017. La sensació és estranya perquè no estic acostumat a dir-li adéu a un blog, però de totes maneres estic content d'haver deixat pinzellades de alguna cosa que, sent humil, crec que és una de les meues qualitats: la meua creativitat i és una qualitat que poques vegades tinc l'oportunitat d'explotar i mostrar. Potser no és compatible amb el meu batxiller, tan quadrat i rigorós.
M'agrada veure les meues entrades com un espectador i sobretot m'agrada fer-les de la mateixa manera.
En tercer lloc: si m'agrada llegir?

Em vaig divertir molt fent esta entrada i jogant amb la metàfora dels llibres i el 'gym' a més no tenía pensant fer-la així. 
http://portafoli22c16-17.blogspot.com/2016/09/si-magrada-llegir.html

En segon lloc: mentre desitges ser com la resta, tú ets el millor en el teu camp.

Vaig començar esta entrada com totes, sense idees per a fer-la però vaig escriure el que sentia en el moment i el que hauria agradat llegir. Em va agradar el resultat

En primer lloc: supervivencia.
Esta entrada va ser la meua favorita sense dubte. També vaig escriure el que sentia sobre un tema que en el seu moment em preocupava. El resultat em va sorprendre molt i com vaig dir al principi sóc el meu propi lector i vaig pensar que si em vaig sorprendre jo, potser sorprendria a algú més. Les sensacions d'esta entrada són rares i per això m'agrada tant. En fi, este és el meu pas pel blog i només espere que qui ho haja llegit haja pogut deixar de veure un company de classe i, per un moment, haja vist una entrada entretinguda. Adéu i molta sort a tots!

FINAL!

Per fi a acabat aquest sofriment de curs, amb aquest final venen a la ment molts records, nits senceres sense dormir, exàmens que et fan plorar com un nen i moltes amistats. I en mig de tot aquest caos, es troba aquesta activitat, escriure entorn a un tema determinat, és cert que he tingut més errors que encerts, però al menys he après a redactar.

En primer lloc, una entrada que va a ser “complicada" de redactar, més pel que suponia per a mi que pel contingut va ser Caòtic? en aquest text reflexionava sobre tocar fons i el canvi que experimentem molt estudiants al llarg d'aquest any.

En segon lloc, vaig escriure sobre política amb l'entrada d'un personatge com és Trump (Carta d’un ciutadà) i els valors que transmiteix a una societat d'immigrants europeus que pensen que són els nadius americans quan es van a dedicar a exterminar-los a tots i apoderar-se de les seues propietats.

Per últim, vull acabar amb l'entrada (Podries...) que em repeteixo cada dia abans d'anar a l'institut, abans d'un examen, abans de cada prova que es posa davant del meu camí. Aquesta és la entrada que té el millor contingut d'abans o per igual de Caòtic? , aquest és el missatge que tot alumne o persona hauria de posar-se cada matí.

En conclusió, pense que aquest ha sigut el curs més difícil sense diferència però que amb una bona motivació i moltes ganes de treballar es pot superar siga la situació que siga.


Reflexions i més reflexions.

Hem d'elegir tres entrades per resumir el curs i pense que és millor una de tristesa per resumir-lo... . O,tal volta una més positiva per pujar-nos la moral.... O d'una que no tinga res a vore amb l'estat d'ànim i evadir-nos una mica d'aquesta vida tan indescriptible.

Ben dit, començarem amb una per evadir-nos una mica de tot i disfrutar.
La primera que trie és l'entrada del Videolit. Em va paréixer una forma divertida d'unir poesia, música, imatges, etc. Va ser un treball interessant i coses com aquestes es deurien d'impulsar més ja que coneixem més a fons als autors, investiguem, treballem en grup i al grabar el vídeo i el text ens evadim del voltant.

Vinga, ara toca centrar-se una mica més i anem a parlar d'una entrada de reflexió i de positivisme abans de tot: http://portafoli22c16-17.blogspot.com.es/2016/11/una-visita-inesperada.html
Per molt mal que vagen les coses, sempre hem de convéncer-nos que hi ha presons que creem nosaltres mateixos i ens fiquem dins i no, hem d'estar positius. El 95% de les coses negatives que pensem no sucedeixen en realitat. Pensa com canviaria la teua vida si pensares sempre en positiu...


http://portafoli22c16-17.blogspot.com.es/2016/09/llegir-eixa-gran-aventura.html

Per acabar, nomene aquesta entrada per dir que aquest any no he tingut temps de llegir, però aquest estiu espere reprendre la marxa.


Com a reflexió final del curs, ha sigut dur, massa pressió, amb por, però la por és bona ja que significa que estem avançant. I avancem cada vegada més i el pròxim pas la Universitat. Per fi es tanca un cicle per començar un altre. Batxiller ha sigut eixe amor que no m'ha tractat del tot bé, ja no em diu coses boniques i ens donarem un temps ja que m'estic fent més amic de la Universitat.





diumenge, 14 de maig de 2017

Un final agredolç

Per fi arriba el final d'este curs tempestuós, desesperant i angustioso... Enguany no ha sigut per a res un bon any, podríem dir que m'ha mirat un tort, quasi tot ek que m'ha passat ha sigur roñin o pitjor que roín. Encara que he de reconéixer que tèbia ganes que arribarà el final tant per a bé como per a mal.

La primera entrada que he elegit és "Nadal Dies de Festes i Felicitat":

www.portafoli22c16-17.blogspot.com.es/2017/01/nadal-dies-de-festes-i-felicitat.html

Aquesta entrada em va agradar per que vaig haver de buscar informació i reflexionar sobre perquè celebrem el nadal i perquè no es perd el costum. Va ser interessant, em va costar molt arribar a una conclusió però al final ho vaig aconseguir. A més, pense que el nadal és una bona excusa per a reunir a tota la família almenys una vegada al any.


La segona entrada que he elegit és "Es Pot Considerar Llegir un Plaer ?":

hwww.portafoli22c16-17.blogspot.com.es/2016/09/es-pot-considerar-llegir-un-plaer.html



Com sóc una persona que li agrada molt opinar i debatre sobre qualsevol tema, esta entrada em va fer especial il·lusió per que és un tema que es parla entre els jóvens. M'agrade molt perquè vaif poder expressar el que realment sent perls llibres, que és fàstic, odi..., si no soc per a res amant dels llibres. Com ja vaig dir, deteste y detestaré els llibres, on hi haja una bona pol·lícula que es lleven el llibres.




La tercera entrada que he elegit és "Tots els dies de la meua vida":

www.portafoli22c16-17.blogspot.com.es/2016/10/tots-els-dies-de-la-meua-vida.html




Bueno, he de dir que aquesta és la meua favorita i per això l'he deixat per al final. He de dir que aquesta entrada va ser un son que vaig tindre, òssia, que quasi tot el que succeïx em passe en el son. La veritat és que la història és un poc o prou tist, però m'agrada. Estic orgullosa d'aquesta historia d'amor i sentiments.








I... Fi

Aquest curs ha sigut una mica estresant i a mi, que no em caracteritza la resposabilitat ni la planificació, m'ha vingut un poquet gran. Cada vegada els dubtes sobre quina carrera cursar han aumentat i la meua motivació ha disminuit considerablent fins al punt de plantejar-me per què continuar estudiant. Els meus resultats al llarg del curs no han sigut res satisfacotis la majoria de vegades però també soc conscient de que no m'he esforçat tant com hauria d'haver-ho fet per a estar en segon de batxillerat. No obstant, tot no ha sigut tan horrible: he après moltísimes coses i alguns professors sempre han estat disposats a donar-nos anims en els pijors moments. En conclusió, aquest curs ha sigut una muntanya russa plena d'indecisions però que vaig a afrontar siga com siga.



Selecció d'entrades:


Després van tancar la porta i vaig adormir-me i l’endemà, ahir, el papà va dir-me que la mamà se n’havia anat de casa i després van venir senyors a demanar coses i jo no vaig saber què dir-los i tota l’estona plorava i em van portar a viure a casa dels tiets, i el cosinet sempre em pega, però això ja no va ser el diumenge.

Tots els dies preguntava els tiets quan m'anava a anar d'allí, volia passar una estona amb els meus pares encara que discutiren... Els tiets sempre que feia eixa pregunta es miraven i el germà de la mare se n'anava a un altre lloc amb la cara amagada. No entenia perquè tot el món es posava malament cada vegada que els parlava dels papàs. A l'únic a qui havien deixat sol era a mi. Em pareixia molt injust. La tieta s'apropava a mi i m'abraçava. M'agradaven els seus abraços però mai no em donava una resposta a les meues preguntes. Mentrestant havia de conviure amb el meu cosinet que era molt pesat i no li agradava jugar amb mi. Sempre em deia que no volia que visqués amb ell perquè li estava furtant als seus papàs i que me'n tornara a ma casa. Era molt ximple, però jo no m'ho prenia malament ja que era dos mesos més xicotet que jo: era molt menut i no sabia que deia. A més, em van canviar de col·legi i ara anava amb ell a classe i això no m'agradava perquè ja no veia als meus amics i els companys del cosinet eren igual de ximples que ell. Quan m'arreplegava la tieta del col·legi anàvem a sa casa i em donava per a berenar llet amb galetes de xocolata. El papà mai no m'havia deixat perquè deia que si en menjava tots els dies xocolata me n'anava a posar gros.
Una nit, abans de gitar-me, vaig pensar en els papàs: per què no venien? On estaven?Quan anaven a tornar-hi? Al dia següent, vaig veure a la mamà i al papà. Estaven a la televisió. Com que estava lluny, vaig apropar-me més a la tele per a assegurar-me que eren ells. Quan el tiet em va veure es va apressar a apagar la televisió. Què fan en la televisió els meus papàs? Ens envien records... Estan... De viatge a França... Per què no m'han dut amb ells? El tiet es quedà callat una estona i després em va abraçar. També m'agradaven els seus abraços però seguia sense tindre resposta.

Aquesta és la meua entrada preferida. Em va agradar molt tindre la possibilitat d'escriure una continuació a un relat ja acabat que em va deixar en shock quan el vaig llegir. Va ser una activitat que ens va permetre imaginar-nos i suposar que hauria passat si la història haguera continuat, una manera de deixar la nostra imaginació i creativitat solta.



<<De la discussió naix la llum>>, diuen. I l'experiència demostra que, efectivament, cadascú sol quedar-se amb les mateixes conviccions que tenia abans de discutir, però més clares.

M'agrada molt discutir amb la gent. És el moment en el qual estic més segura que porte la raó. I és que tendim a pensar que sempre la nostra és la veritat absoluta, i, de fet, sempre ho és. La veritat és el grau de subjectivitat més elevat que hi existeix i això es posa en manifest, sobretot, en les discussions.
Els arguments irrefutables per a defensar la nostra postura -la nostra veritat- ens ajuden a adonar-nos que sí, que no pot ser d'altra manera, que sempre la nostra veritat es La Veritat. I per molt que algú ens diga, si pensem d'una certa manera, ho seguirem fent. Fins i tot, quan ens done les seues raons -raons miserables i falses- seguirem convençuts, i cada vegada, amb més força.
L'única manera de canviar d'opinió, i de vegades ni per eixes, és pel pas del temps i per nosaltres mateixos, mai no per la influència d'altra persona ni per creure la seua convicció, si no en trobar debilitats a la nostra. Podem viure enganyats en la nostra veritat tota la vida i, tot i encara, pensar que tenim raó.
En general, como ja he dit, m'agrada discutir i saber el distints punts de vista dels demés per a reforçar la meua absoluta veritat. Només trobe un problema amb açò: de vegades la nostra veritat resulta ser falsa. Per fortuna, a mi mai no m'ha passat això.




Els assajos de Fuster em van pareixer molt intessants, va plantejar temes dels quals mai hauria profunditzat. Em va agradar (com en l'entrada de Redacció) intentar imitar un estil d'un autor amb un llenguatge tan personal com el de Fuster. Em vaig divertir molt fent aquesta entrada, a més al moment que vaig llegir la frase em vaig sentir molt identificada i continue pensant allò que vaig dir: quan discutim no hi ha qui ens faça canviar d'opinió. És una activitat que vaig agradeixer perque encara que haguèrem de seguir certes pautes ens va permetre donar la nostra opinió lliurement.



-Podries atendre d'una vegada a la classe i deixar de distraure't, Paula?
-Ho sent professor però no he pogut evitar-ho. Pense en tot allò que faria si poguera eixir d'aquestes quatre parets i no puc pensar en res més. Podria començar a fer coses que realment m'agraden, aprendre -per gust i no per obligació- aquelles coses que hi trobe interessants i que em fan tan feliç sense que ningú manara sobre mi. Voldria explorar noves habilitats mitjançant l'esforç, i poder realitzar-me com a persona individual i també en societat. Deixaria a banda la por a intentar noves coses i de veritat disfrutaria 
aprenent a viure... Per què els professors vos empenyeu en educar-nos com borregos i no intenteu convertir-nos en persones creatives? Per què no ens ajudeu a pensar per nosaltres mateixos? Desgraciadament, no ens permeteu ser lliures a l'escola i hem de seguir les instruccions que ens doneu si volem -com soleu dir vosaltres- “tindre un futur”. No penses, professor, que tots seríem més feliços i productius si aprenguéssim allò que ens emociona, que ens fascina, que fa que ens sentim vius de veritat?
Podries atendre'm, professor?



Aquesta entrada l'he elegida perquè com està plantejat sistema eduactiu és una qüestió a la que l'he estat pegant voltes tot el curs. És una sensació que crec que hem experiementat tots alguna vegada, estar a classe i preguntar-nos “per què estic açí i no puc fer altra cosa totalment diferent?”. Moltes vegades ens mostren un futur unidireccional i si ens eixim ens dieun que no anem a aconseguir res en la vida. Pense que és l'entrada més personal que he fet i va ser una mena de alleujament bastant agradable.

FELICITAT

Després d'haver estat dos cursos redactant entrades al bloc, per fi ha arribat el moment que tant esperàvem: el tancament de la nostra etapa a l'institut. Aquesta serà la meua última entrada i, per tant, començaré triant les tres que més m'han agradat escriure:

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Resultat d'imatges de violencia de genero- Podries... Podries haver-ho pensat abans... Ara em dius açò... Com si res haguera passat i tot estiguera igual entre nosaltres... No és la meua culpa haver deixat d'estimar-te, tu em vares obligar a fer-ho. I potser et faça mal escoltar açò, però he estat tan feliç durant aquest temps. Sí, més feliç que quan estàvem junts. Estava cansada, estava cansada de no poder deixar de pensar en tu, en nosaltres... Com si no existira res més. Et creus que vull tornar a estar amb tu? Estàs equivocat, ja no ets important en la meua vida. Recorde quan em deies quina roba havia de posar-me i que no em maquillara... Que deixara de parlar amb els meus amics perquè em deien que eres un masclista i un gelós que em maltractava psicològicament. Ells no ho sabien, no els ho vaig contar perquè tenia por, por de tu. Aquella nit... Aquella nit que vares vindre begut a casa... Recorde com vaig caure a terra amb tant de dolor... Pensava que anava a ser diferent... Em tractaves tan bé al principi... Estava tan enamorada de tu que ignorava tot el control que volies tindre sobre mi. Però ara, ara que ja no sent res per tu, me n'he adonat que has sigut un cabró.

Aquesta entrada és una de les meues preferides, perquè tracta un tema de gran actualitat. Moltes parelles pensen que el control i els cels són una mostra d'amor, però el que comença amb un maltracte psicològic pot acabar amb pallisses i, inclús, la mort. Per tant, si la teua parella no et deixa ser, dóna-li porta perquè segur que trobes a algú millor.

"L'ELIONOR" DE MIQUEL MARTÍ I POL

"L'elionor" és un poema que parla de la dura situació que vivien els xiquets en l'Espanya de postguerra. Em va agradar molt fer el viodeolit d'aquest poema perquè mostrava amb tendresa la vida d'una xiqueta que estava destinada a treballar, casar-se i tenir fills que anaven a viure també la seua situació. La fàbrica era una presó, però l'única forma de guanyar una misèria i tractar de sobreviure.


DECISIONS

És probable que m'equivoque. De tota manera, he de córrer aquest risc.
         Sempre trobem una raó per a no fer les coses que volem, una d'elles és la por. El problema està en el fet que ens hem equivocat tantes vegades que preferim el camí més fàcil. Perquè, ¿qui no es penedeix d'haver fet alguna cosa? És clar que ens ha passat a tots. Però tampoc no ens hem pas d'enganyar: tothom ens hem penedit també per no haver-ho fet. Ja podeu fer el que vulgueu: mai no serà impossible equivocar-se. Ara bé, tingueu present que si no us arrisqueu, no podreu aconseguir mai els vostres objectius i eixa errada és pitjor que qualsevol altra.
Resultat d'imatges de tumblr alone 
         No voldria exagerar-ho, però em fa la impressió que aquesta decisió també la pren la gent que ens envolta. ¿Quantes vegades pensem: si ara dic o faig açò, què diran? Ho explicaré millor amb un plantejament anecdòtic. Quan era petita parlava en castellà, tots ho fèiem. Un dia vaig decidir que no havia de canviar el meu idioma per ningú i m'han dit moltes vegades que per què el parle, que el valencià és una merda... I m'importa tant la seua opinió que el continue parlant. Encara que hi ha altres situacions que la gent ens ajuda a veure les coses des d'una altra perspectiva, hem de prendre les nostres decisions i acceptar les crítiques que comporten.

        La fatalitat d'equivocar-nos és culpabilitzar-nos. Una errada és una errada, al capdavall. I ells -els qui no n'han fet mai una- aconsegueixen que ens penedim. Fins que arriba el moment que ja no podem resistir-ho. Perquè tots ens hem equivocat i no hem de culpabilitzar-nos, sinó aprendre...

 Per últim aquesta reflexió és molt important, perquè al llarg de la nostra vida haurem de prendre moltes decisions i, per tant, també ens equivocarem. Però no passa res si açò passa, perquè no serem els primers ni els últims. A més, aprendrem de les nostres errades que són la base fonamental de madurar.


 Per finalitzar faré una valoració del curs:

Vaig començar el curs molt tranquil·la, però passat el primer mes ja no recorde una setmana en què no tinguera algun examen. Els exercicis de física i química s'anaven acumulant i, per tant, era un estrès haver-los de fer dies abans de l'examen. Aquestes dues assignatures són les que més m'han afectat al llarg del curs perquè ocupaven gran part del meu temps i veia que no arribava a fer tot. 

Per altra banda, assignatures com castellà ens han exigit memoritzar la literatura i açò no serveix per a res perquè la majoria d'informació sobre els autors l'oblidarem, sinó ho hem fet ja. El mateix passa en l'organització dels exàmens que ha sigut espantosa i ens ha obligat a estudiar tot el dia d'abans i l'únic que aconseguim en açò és aprovar l'examen i no anar més enllà del que estudiem.

Per concloure, biologia i matemàtiques han sigut les meues assignatures favorites, perquè he pogut aprendre més coses de les que venien en el temari i, a més, són les úniques que han fet que volguera quedar-me en classe i no canviar d'assignatura.

ÚLTIMA ENTRADA DEL CURS !

Ja ha arribat el moment, encara que no molt desitjat per mi, de que finalitze el curs. Tinc la sensació de que s'ha passat volant, de sobte puff s'ha esfumat i jo crec que em fan falta uns mesos mes. No em crec que aquest siga l' últim any a l'institut (o això espere); porte al Joanot sis anys i, encara que no tot ha estat un camí de roses, estic orgullosa d'haver arribat fins ací.
Aquest any ha sigut el més difícil de la meua vida i encara que estava desitjant que acabara, i que he après més del que m'esperava , em fa moltíssima pena deixar enrere als meus companys de classe, els vaig ha trobar molt a faltar.

La selecció d'entrades que he triat és la següent:

-En primer lloc he triat "Hamlet canalla" perquè em va agradar molt fer una excursió a un teatre i veure una obra diferent a les que jo havia vist fins al moment. Pense que això va quedar reflectit a aquesta entrada.

"HAMLET CANALLA"

El dia 27 d'octubre, tots els grups de Segon de batxiller vam anar al teatre Micalet a veure '' Hamlet Canalla '', una obra de Manolo Molins, interpretada per Josep Manel Casany i Ximo Solano i dirigida per Joan Peris.

La cosa que més em va impactar a l' entrar va ser que l'escenari estava situat al centre de la sala i els seients als dos costats, de manera que això ja canviava de la perspectiva habitual.
Una altra de les coses més rellevants va ser que els dos actors, esmentats abans, feien de tots els personatges, un feia de Hamlet i l'altre de tots els restants (Ofèlia, l'actor, Gertrudis, Horaci i l 'Espectre). A més els personatges no utilitzaven cap vestuari en especial ni decorat, només dos tamborets i uns diaris.

Aquesta obra comença quan el Príncep Hamlet tornat a Dinamarca amb motiu de la mort del seu pare i el casament de sa mare, Gertrudis amb el nou rei, Claudi. El fantasma del seu pare se li apareix a Hamlet, i li diu que va ser Claudi qui el va matar i li demana al seu fill que venge la seua mort.

Aquest espectacle mostra una nova visió de Hamlet , ens parla de la complexitat de la tragèdia i de la inutilitat de la venjança. Hi veiem el Hamlet maltractador de dones, assassí, que s'aprofita dels febles i que lliura el seu poble a l'enemic.


Finalment i en la meua opinió em va agradar molt l'obra i que estigués acompanyada de vídeos després de cada escena que el van acompanyar perfectament van fer d'una versió de Hamlet diferent i especial. 




-En segon lloc he triat "halitosi", en aquesta entrada havíem de tirar una historia i canviar-li el final. Va ser divertit posar-li imaginació i canviar totalment un conte.

HALITOSI

Hi ha un moment que s'encreuen les mirades de tots dos, i el transportista, com agafat en falta, s'afanya: arriba fins a la porta, deixa les set noves bosses( i el sobre amb la paga), recull les set bosses de la setmana abans i les fica dins de la furgoneta...

Després que el repartidor se n'anara, truquen a la porta i l'home treu el cap a la finestra pensant que el transportista s'havia oblidat alguna cosa, però de sobte veu a un nen sol i amb cara de preocupació, llavors decideix baixar i aquest xiquet li pregunta que on està que s'ha perdut i que si li pot ajudar.


L'home no sap com contestar-li ja que no pot parlar, llavors comença ha fer-li indicacions amb les mans al nen indicant-li com arribar al poble mes proper, però el petit no entén res i li pregunta que si li passa alguna cosa que per què no li parla; seguidament l'home li contesta i li diu que no li pot parlar perquè té halitosi i el nen li pregunta que que és això i ell li diu que li fa pudor la boca i que com comenci a parlar sortirà corrent, com ha fet tothom. Però de sobte s'adona que està parlant i que el nen segueix ací de peu sense notar res estrany.
I així era, ell li diu que això no és veritat que el seu alè fa una bona olor i que no ha de preocupar-se
Després del que ha passat l'home decideix acompanyar-lo al poble i pel camí li va explicant la seva història, però finalment l'home li diu al xiquet que no compte  res, que el que ha passat és un secret i decideix que vol seguir amb la seva vida tranquil·la allunyada de tots.




-En últim lloc però no menys important, he triat el videolit "Estimada Marta". Aquesta ha sigut l'entrada que mes m'ha agradat de totes les que he fet i en la que mes temps he tardat, ja que jo mai havia fet alguna cosa pareguda i finalment em va agradar molt el resultat.



video

Ens veurem l'any que ve...o no?

Els curs està acabat han sigut molt durs aquests dos anys, però estic content d'acabarlos.Molts l'any que ve aniran a la universitat, altres a graus superiors i altres segurament ens quedarem en l'institut altre any més en l'institut.


Entre les tres entrades que més m'han agradat esta en tercer lloc:

http://portafoli22c16-17.blogspot.com/2016/10/el-tressor.html

 El  tresor.

Un dia trobant-me  passejant amb els meus amics ens  vam trobar un tros de paper en el sol destacava per el seu color desgastat i usat com si fora ja vell ho vam agafar i al mirar-ho ens vam encontrar amb una gran sorpresa era un mapa del tresor.

En aquest moment vam decidir buscar el tresor segons les indicacions, ens va portar per tota la ciutat la primera pista era un riu que no portava aigua en aquest moment tots vam pensar en el parc del Túria,  la primer part ja estava solucionada tan sols quedava altra pista i la gran X, i havíem de caminar 500 passos cap avant i 300 a la dreta, mentre que estàvem arribant ens estàvem ficant nervioso, per fi vam arribar al punt, vam mirar cap davant i allí ho vam veure davant nostre hi havia un Mac Donald i ja que vam estar tota la vesprada buscant el tresor ens vam quedar a dinar.









Resultado de imagen de MAPA DEL TRESOR


En segon lloc ehe triat aquesta:

http://portafoli22c16-17.blogspot.com/2016/11/the-winter-is-coming.html

The winter is coming...

L'hivern s'acosta i la primera avaluació finalitza, una primera avaluació molt asfixiant, s'acosta el Nadal i amb això les festes, unes festes amb un sabor agredolç, per una part ja es troben açí les vacances i podrem descansar, però per altra banda no estic content amb la meua evolució al llarg de l'avaluació, ja que podria haver fet molt més, però ara ja és tard, ara toca pensar en la següent avaluació per a fer-ho molt millor.
  
Encara queda una setmana i d'aquesta depén tota l'valuació, ara només podem pensar en els exàmens i intentar fer-ho ell millor possible


Resultado de imagen de memes final de primera evaluacion

 


En primer lloc l'entrada que més m'agradat ha sigut aquesta:

http://portafoli22c16-17.blogspot.com/2017/05/podries_55.html

Podries...

-Podries pujar la televisió? Va preguntar la xiqueta, mentrestant la mare que havia passat tota la nit en el sofà de l'hospital, s'alça i puja el tó de la televisió, estaven donant la notícia de la inauguració d'un nou parc d'atraccions. La xiqueta observant amb atenció la notícia i sense apartar la mirada de la televisió  pregunta a la seua mare.-Mare...anirem algun dia?-La mare sonriu a manera de resposta, en eixe moment apareix el doctor per la finestra i li fa una senyal a la mare perqué isquera per a parlar. La xiqueta roman tombada en el llit atenta a la televisió.

La mare torna a la habitació amb llàgrimes als ulls, torna i  s'asenta en el sofà amb les mans al cap per amagar la seua tristor a la xiqueta, incapaç d'aguantar-se comença a plorar, la xiqueta que la veu li pregunta-Mare...podries portar-me a menjar un gelat?....

Resultado de imagen de imagenes de habitaciones de hospitales tristes

Reflexió del curs i tria de entrades

Ha arribat el final de curs, i a més de triar les meues tres entrades que més m'han agradat, vaig a fer al final una reflexió general del curs.


El riu i la barca

[...] Entremig dels joncs, contra la quilla de la barca, es gronxava una nina amb el cap esberlat. El vestit tenia el baix, podrit pel temps i l'aigua, voltat de fulles petites. Abans de pujar la barca em vaig banyar. L'aigua era espessa, no pas una aigua jove, sinó una aigua com estancada, i el riu,mes que no pas un riu, semblava un llac estret,tan verd que amb prou feines em veia els braços quan l'aigua me'ls cobria.Vaig nadar una estona.

De sobte, l'aigua que pareixia estancada em va colpejar, en forma d'onada, tan fort que em va deixar totalment inconscient.
Quan em vaig alçar, ja era de nit. Estava en la vora del riu, i no podia vore molt bé el que tenia davant, ja que la boira ho cobria tot.
Vaig posar-me de peu, i vaig caminar en l'única direcció que podia anar: travessant el bosc. Aquell lloc no el coneixia, i no estava tranquil allí, tenia una pressió en el pit enorme i em costava respirar.
De sobte, vaig escoltar un crit, com d'una xiqueta, just davant meu, però no el vaig donar massa importància, m'ho podia haver imaginat.
Cada pas que donava escoltava un so diferent, un matolls que les seues fulles es mouen soles, passos al meu voltant, etc. Després de deu minuts caminant, escolte un so, molt més fort que els anteriors, just darrere de mi, Em gire, i trobe una ombra gegant, amb una forma humanoide, i cridant, amb un to sobrenatural, que em plenà de por.
Vaig començar a fugir d'ella, corrent com podia. La ombra continuava cridant, com si m'odiara. Cada vegada que obria la boca es veien unes dents d'uns vint centímetres de llargaria, molt afilats. Aquella cosa no era d'aquest món.
Corria plorant, estava molt aterrat, i demanava ajuda. Les llàgrimes no em deixaven vore molt bé, i no vaig evitar la branca de terra, que va fer que em caiguera.
Vaig suplicar que no em matara, que volia seguir viu. Però no hi havia ningú. Estava a soles.M'alçe, i just davant meu, hi havia una xiqueta que anava vestida igual que la nina que vaig trobar abans. Em dona la má, i no pense altra cosa que en donar-li la meua. Comença a caminar, com si volguera portar-me a un lloc.
Pujarem unes escales, fins que superàvem l'alçada dels arbres. Arribàrem a una espècie de tarima, en el centre del bosc. La xiqueta es gira, i em mira. <<Menys mal que no has mirat els arbres>>. I el que vaig vore em va esgarrifar.
Eren cossos, penjats de les rames dels arbres. Vaig tornar a mirar a la nina, aterrat, i ella, amb un somriure, va moure la ma al meu pit ràpidament. <<Ho sent>>.
Era un ganivet, que encara que no em dolia, sagnava. Plorava de la por, demanava ajuda, amb la poca veu que em quedava. Vaig començar a tancar els ulls, i l'última imatge que vaig vore, era la de la ombra gegant, i no se per qué, però no em donava gens de por. I em va dir la que es convertiria en l'última frase que anava a escoltar. <<Jo a soles volia ajudar-te>>.

He elegit aquesta entrada perque considere que vaig fer un bon final alternatiu i perque vaig poder alliberar tota la meua imaginació.




Despedida

-Podries tornar a abraçar-me? -va dir el jove.
-Clar. Hui estàs molt afectuós,què et passa avui?- digué la jove.
-No res.
-Estàs mentint. Sempre ho fas per a no preocupar-me.
El xic es rigué. Ella tenia raó, el coneixia molt bé.
-És pel viatge?
-És molt de temps sense vore't. Estaràs lluny de mi.
-Saps que tornaré. Sempre ho faig.
Ella tenia raó. La seua afició per a viatjar, sempre present, sempre preocupava al xic. Ell sempre es preocupa, i sempre aprofita l'últim dia per a estar amb ella, com si fos l'ultima vegada que la fòra a veure. Això li encantava a la xica, però al mateix temps li entrava una tristesa de saber que ell sempre la troba a faltar.
-Sé que si et dic que et trobaré a faltar pensaràs en mi, i vull que t'ho passes bé en el viatge.
-Sé que no pots evitar-ho. És l'hora.Dóna'm un bes.
-Saps què? Te'l donaré quan tornes. I serà el millor bes que et podré donar. Envia'm fotos de Venècia.
-A vegades ets un borinot, però t'estimo. Te les enviaré.

******

Encén la televisió: futbol, política, i de sobte última hora. Un accident en el Mediterrani. Un avió desaparegut. Destí: Venècia.
-Per favor... agafa el mòbil. Per favor...- diu el xic, plorant. Per una vegada que no s'acomiada com sempre. Per una sola vegada.


Aquesta la he elegida per el mateix motiu, m'agrada molt escriure i pensar histories. A més, vaig fer aquesta entrada pensant en el xic, posant-me en el seu lloc.


El millor amic


"No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom"


La definició que li adjudique a millor amic és "aquell que sempre està", o "qui està quan tot el món se'n va".
Tu pots tindre un problema, però el tens tu, no el teu millor amic. És un problema que està baix el teu punt de vista i que segons el teu caràcter es por solucionar d'una forma o de una altra. Encara que el teu "millor amic" et done la solució definitiva, mai vas a progressar si no ho fas tu mateix. Poden escoltar-te -o fingir escoltar-te-, poden donar-te consells, però mai van a comprendre el teu problema per eixe mateix motiu,perquè es  teu.
"El món és teu, i a tu no et pot entendre ningú".


Aquesta entrada la he elegit per el consell i per la frase del final, ja que es una frase que considere que m'ha marcat molt durant la meua vida.




En general, pense que aquest curs ha sigut un curs difícil, on en tot tens que donar el màxim. Si tens que estar una nit sense dormir, ho estàs. Si tens que esta un mes sense eixir al carrer per estudiar, ho estàs. Encara que no se si pasaré de curs, m'emporte moltes experiéncies y valors que aplicar a la meua vida.